reset

Article d’Alfons López Tena publicat a l’AVUI el 12 de desembre del 2.009. També el podeu trobar al bloc d’Alfons López Tena.

>> Clic aquí per llegir la resta de l’article

La veritat es que uns setmana després de la jornada de referèndums absolutament legals i fets des de la societat civil, sense la interferència, (però amb el menyspreu), dels partits polítics, podem extreure conclusions:

Conclusions positives

• Resulta que la societat civil ha aconseguit moure, sense mitjans ni ajuda, al 30% de la població. Es més, amb el menyspreu i actituds de desinformació de la classe política.
• Els polítics han respirat alleujats per la baixa participació, però son conscients del que se’ls ve a sobre. La gent està cansada de polítics i està trobant altres vies.
• L’evolució de la jornada de votacions, absolutament pacífica i amb totes les garanties de seriositat. Ben feta. No va quedar cap dubte.
• El ressò internacional del referèndum. Catalunya no necessita estar al mapa, perquè ja hi és. Però si que necessita explicar el perquè del moviment independentista.
• La descolocació i fora de joc d’aquells que menyspreen el dret a l’autodeterminació. Amb butiferrendums inclosos. Fins i tot fins al punt de no distingui-se un “no” de Ciutadans d’un “no” del PSC. Si fa no fa, dues palles del mateix paller.

Conclusions negatives

• Qui volia votar que “Sí” ha votat. Qui volia votar que “No” o tant se li en fum, no s’ha mogut de casa. Ll’astima! Molts donarien tot el que tenen per una oportunitat així.
• Els partits polítics no han estat a la alçada. Com era d’esperar molts “s’han fet loa foto”. PResentant-se davant d’alguna urna, però això si, sense mirar-la. No sigui que els estirin de les orelles. Amb una excepció! La consellera Carme Capdevila, que si va votar. Un aplaudiment per a ella. La única persona que és fidel a les seves idees per sobre dels partits polítics.
• Hi ha hagut “pique” entre plataformes promotores. El que demostra un cop més que malauradament, quan de l’independentisme es tracta, hi ha tantes vies com independentistes. La falta d’unitat provoca que estem on estem ara, barellant-nos per les engrunes de l’estatú. Per a mi, la figura de d’Alfons Lòpez Tena, és un exemple a seguir. Organitzar una jornada de referèndum NO VOL DIR QUE HAGI DE MUNTAR UN PARTIT POLÍTIC APROFITANT QUE TOTHOM M’ESTÀ MIRANT.
• Alguns ajuntaments, molts, no només no han “col·laborat”, sinó que més aviat han desinformat i ocultat les iniciatives dels seus ciutadans. Molts hem hagut de fer una gimcana pel poble per trobar el local o la paradeta on es feia la votació.