reset

Font: www.caragol.cat

Una campanya anima que la @ s’anomeni ‘caragol’ en català Ho han aconseguit algunes marques comercials, que per raons legals han hagut de canviar d’un dia per l’altre el nom de, per exemple, unes natilles o un detergent. Ha passat també amb paraules d’ús quotidià que, amb el temps, van anar adoptant noves formes fins que l’original va caure en l’oblit, com va ser el cas del football en benefici del futbol. Aquesta vegada, l’objectiu és canviar la denominació d’un símbol, el de @, conegut en català com a arrova i incorporat internacionalment com l’element que precedeix les adreces de correu electrònic. El propòsit és que adopti un to una mica més català –lleidatà, de fet– i passi a denominar-se caragol.

«En el fons, la idea no és original. Hi ha uns quants idiomes al món que ja anomenen cargol la @, com l’italià, el coreà, el bielorús i l’esperanto», argumenta l’advocat Ramon Arnó, especialista en noves tecnologies, que ha obert una pàgina a internet per recollir adhesions a la proposta (http://www.caragol.cat).
La intenció és que, a poc a poc, «amb la complicitat de la gent i de manera simpàtica i divertida», es vagi implantant el terme caragol, en lloc del d’arrova, quan una persona faciliti a una altra l’adreça d’e-mail. La transmissió es faria, explica el promotor, mitjançant el sistema del boca orella.
No hi acaba d’haver consens sobre qui va ser el primer a utilitzar el símbol @. Hi ha qui sosté que van ser mercaders italians, que expressaven amb aquell signe una mesura de pes habitual a les seves transaccions, equivalent a 11,502 quilos. Segons va publicar recentment el diari britànic The Guardian, la primera representació escrita del símbol es troba en una carta enviada per un comerciant venecià el 1536.

LA TESI ARAGONESA / Alguns altres estudiosos asseguren, per contra, que l’origen de l’arrova –amb la qual es mesura tant el pes com el volum– és en realitat catalanoaragonès. L’historiador Jorge Romance ha trobat una @ al document conegut com la Taula d’Ariza, que data de l’any 1448 i que reflecteix una entrada de blat de Castella.
L’aplicació informàtica del símbol va arribar l’any 1971 gràcies a Ray Tomlinson, el nord-americà que ha estat guardonat aquest any amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica, creador també del telèfon mòbil. La seva idea va consistir a utilitzar un símbol integrat a tots els teclats, però que no apareixia als noms propis de les persones o empreses, ni tampoc dels servidors. «En molts llocs, al símbol se li van posar noms vinculats a animals. Alguns l’anomenen cua de mico, alguns altres cargol», segons assenyala Arnó.

«El mataren per independentista»

Font: El Punt

En la recent presentació del darrer informe Raxen, Guillem Agulló va denunciar l’abandó institucional de les víctimes dels grups ultra i la impunitat amb què actuen. L’assassí del seu fill, condemnat a 16 anys de presó, només en va complir 4 i es presenta a les eleccions per Alianza Nacional
El Moviment contra la Intolerància va convidar-lo a la presentació del darrer Informe Raxen que denuncia l’activitat racista, homòfoba i neonazi, però no va confirmar la seua assistència i aparegué espontàniament. Tenia reticències a unir la seua imatge a aquesta associació?
«Guillem és un símbol de la lluita antifeixista, però té una vessant que el fa diferent. El van assassinar perquè era independentista. Era de Maulets i tenia relació amb el PSAN. La filosofia del Moviment contra la Intolerància és la de la defensa dels drets humans en el seu concepte més universal. Guillem és altra cosa. És la defensa, radical, de la identitat nacional catalana, sense que això supose deixar de respectar i tolerar els altres. El Moviment contra la Intolerància no aplica eixe sentit. Però coincidim: l’ésser humà està per damunt de tot, cap ideologia no val la mort de ningú. Lamentablement l’informe Raxen constata que la violència de signe ultra continua al dia.»

–Eixe informe torna a situar el País Valencià al front de l’activitat neonazi i feixista. Hi ha algun germen especial que ho explique?
«Hi ha un gran sediment antidemocràtic, major que en cap altre lloc. Les bombes contra Joan Fuster i la quantitat d’agressions que es produïren en la transició van ser la manifestació d’una violència feixista que encara hui perdura sense que es produïsca cap reacció institucional.»

–En l’època que assassinaren el seu fill considerava perillós que fóra dels Maulets?
«En plena democràcia costa assumir que els ideals polítics et poden costar la vida. Però entrava dins del possible. Els catalanistes han sigut i continuen sent víctimes ben identificables. A mesura que Guillem augmentava el seu compromís i acció política, més perill hi vèiem, i ens feia patir. Sovint tornava a casa marcat per les topades amb grups de la ultradreta. La violència existent era un fet encara que no eixia a la llum pública. Tot es reduïa a ‘baralles entre grups de joves’ o es deia que era cosa de ‘tribus urbanes’.»

–Eixa versió va prevaldre també en el procés judicial per l’assassinat del seu fill malgrat les proves de les connexions dels acusats amb els grups d’ideologia neonazi. Què haguera significat el reconeixement d’eixa relació?
«Haguera comportat la denúncia explícita, per part d’un tribunal, de l’existència d’organitzacions paramilitars, nazis i feixistes emparades per la policia i les institucions polítiques. Però no volgueren entrar en eixa via d’investigació i s’anà a jutjar estrictament l’autoria de la ganivetada. S’esforçaren molt a despolititzar el crim del meu fill. El reconeixement del seu assassinat per la seua militància nacionalista era traure a la llum les misèries de la transició valenciana, l’opressió del fet identitari amb els pactes de Manuel Broseta i Emili Attard que ens abocaren a un estatut de segona, i al conflicte no resolt de l’anomenada Batalla de València que ha servit d’aliment al manteniment de l’entramat feixista.»

–Considera que l’actual degoteig d’assalts a les seus d’entitats culturals i partits nacionalistes valencians tenen arrels comunes amb la violència que va posar fi a la vida del seu fill?
«Té un fil absolutament directe. El blaverisme, el GAV, Espanya 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, etcètera… són el mateix. La connexió és clara. Tots arranquen de la teoria del falangisme: la unitat d’Espanya és fonamental, per damunt de les regions, i els qui vulguen trencar-la i no facen seus els símbols espanyols, són els seus enemics.»

–Acusa la delegació del govern d’evitar donar resposta policial a eixe tipus de crim, que anomena de baixa intensitat?
«Les víctimes de crims feixistes només tenim el suport dels més pròxims i algunes organitzacions d’esquerra, però no de les institucions. La sensació d’impunitat és total. La llei de partits polítics, per exemple, s’aplica només a l’esquerra abertzale, però també hauria de servir per il·legalitzar els partits de l’extrema dreta que tampoc no condemnen la violència i fan apologia del genocidi.»

Aquesta mateinada, a la cantodada d’Urgell i Aragò, han tirat a terra totes les motos que han trobat. A mesura que els seus respectius amos les han anat trobant, han anat recollint-les.
Però alguns no s’han adonat i les motos resten a terra indefinidament.

Com a imatge curiosa del fet, aquí tenim a cotxe de mossos, (per cert, mal estacionat), just al costat d’una de les motos “accidentades”.

Quants semàfors podem trobar en 4 km?
5?
10?
20?

33 semàfors!

Mostra un mapa més gran

A Barcelona, la paraula “rotonda” sona com a passat de moda.